ÉS L'HORA DE PATIR

És l’hora dels Déus

Sense noms ni religió,

Fets de plors i desesper,

Als quals implorarem,

A la nit trencada de l’hivern més fred,

Que existeixin més enllà de la matinada.

És l’hora de l’amor i les carícies tendres

Per fer més dolces les hores

De qui ara dorm anestessiada.

És l’hora de preguntar al cel diví

Com sobreviure al dolor de perdre

A una mare que poc a poc está morint.

Quan els peus tremolen davant de la mort

És l’hora de cridar misericordia,

Sense veu i de genolls,

I de tornar a creure en la victòria

Quan ens ha donat l’esquena la sort.

El temps ja no tornarà enrera,

A les nits de princeses i rialles

Quants minuts perduts

Amb discussions innecessàries,

Que lluny queden el matins de petons

I el món de contes i fades.

Ja no tornarem a les guerres diàries

Per l’hora de tornada

D’una adolescent

Per la qual patia una mare.

Arribà el temps dels mocadors al cap

I d’oblidar-se dels cabells.

És l’hora de la lluita de qui no sap

Ni per a quants dies més de vida,

Haurà de continuar patint

D’uns tremors  a la pell

Que deixan l’ànima buida.

És l’hora de preparar-se per remenar

Cartes, diaris i fotografies,

I violar els seus records més sagrats

Volent sentir-la més a prop,

Per descobrir als secrets del passat

Una infantessa perduda

La realitat dels seus dies,

I ferides profundes al cor,

D’una jove decebuda

I destrossada pel seu gran amor

Que no va ser pas el meu pare.

Tant ens fa això ara,

Una vida està feta de plors i alegries

I encara que lluitant i patint

és vida fins que arriba el dia

De dir Adéu i partir.

Quan ja no siguis aquí

Espero que m’hagis sentit

Quan et deia: “Gràcies per la vida,

T’estimo tant,

Tot m’ho has donat,

Quant t’estimo, mare”.