Qui no va recórrer per nadal una avinguda
Plena de llums i pretesa alegria
I va sentir ganes d'apagar-les i plorar.
Qui no va besar un desconegut amb els ulls.
Qui no va tenir la gosadia d'abandonar-lo tot
Per un somni impossible d'aconseguir.
Qui no va robar la confiança d'un amor.
Qui no va matar alguna vegada amb el pensament.
Qui no va fingir amb una carícia un frec.
Qui no va callar una injustícia per descoratjament.
Qui no es va llançar a l'amor homosexual
Nomès per experimentar-ne un altre gaudi.
Qui no va calmar la gelosia amb l'oblit
Del ser volgut, no estimat, i abandonat.
Qui no es va atrevir a l'amor sexual
Sense amor, buscant solitari el plaer.
Qui no es va atrevir a estimar per amor,
Amor de veritat, vida per refer.
Qui no va agafar un avió en Nit de Nadal
Que el portava a la seva llar i deure
Fugint de la seva autèntica felicitat.
Qui en la nit calma i asserena,
Baix els llums efímers del nadal,
No va contemplar la foscor de la seva ànima
Amb fredor adolorida, extenuació i afecte.
Em pregunto si és que va escapar de la vida,
O va aconseguir mantenir el cor d'un nen.
